L’atenció mèdica transfronterera ha anat augmentant en el marc de la Unió Europea (UE). En virtut d’acords preestablerts entre els països membres de la UE, els ciutadans d’aquests països tenen accés a l’atenció mèdica allí on es trobin. A diferència del turisme mèdic, que general el busquen els pacients per voluntat pròpia i se’l paguen de la seva butxaca, l’atenció mèdica transfronterera als centres de salut públics sovint és pagada directament pel Govern responsable.
No obstant això, atès que els països difereixen pel que fa a l’abast de la cobertura sanitària que ofereixen als seus residents, sovint aquestes despeses acaben no essent reemborsades. La càrrega financera que en resulta per a alguns països pot ser gran i no recíproca. Davant d’aquest panorama, la investigadora de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) Judit Vall, juntament amb Catalina Amuedo-Dorantes (Universitat de Califòrnia a Merced) i Noelia Rivera (Universidad Loyola Andalucía), han analitzat l’efectivitat d’una mesura legislativa que la Comunitat Valenciana va adoptar al gener del 2012 per controlar l’atenció mèdica transfronterera.
Valent-se d’un conjunt complet de dades administratives, l’estudi conclou que la mesura va provocar una caiguda dràstica del nombre d’hospitalitzacions d’estrangers i una reducció del seu cost total d’uns 4,8 milions d’euros per trimestre. La reducció es va produir de manera uniforme per gènere, edat i origen dels pacients, i en tots els procediments, sense que es registressin canvis significatius en la durada del tractament o en la mortalitat dels pacients tractats.
