ca

IEB

Universitat de Barcelona logotipo
Notícies

L’Institut d’Economia de Barcelona dedica el seu últim IEB Report a analitzar la imposició sobre els robots: per què s’han de gravar, quines serien les conseqüències i com es poden gravar

  • No és clar quin serà l’efecte final dels robots sobre el mercat de treball ni sobre les finances públiques, però sí que es coincideix a assenyalar que augmentarà la desigualtat salarial

DESCARREGA L’IEB REPORT

 

Té sentit gravar els robots?

És possible gravar els robots mitjançant un impost sobre l’hipotètic salari que una persona cobraria si fes el mateix treball que un robot? O mitjançant un impost que gravi el valor dels robots, com succeeix amb els vehicles? Aquestes són algunes de les preguntes de l’últim IEB Report, titulat ‘La tributació dels robots’, coordinat per l’investigador de l’IEB, José Mª Durán-Cabré.

No fa molt la imposició dels robots es podia veure com a ciència-ficció o com una ximpleria, però després que personalitats com Bill Gates o el Premi Nobel en Economia Robert Schiller han defensat la idea, ja forma part del debat sobre el futur dels nostres sistemes fiscals.

Un primer argument per defensar la imposició és pel negatiu efecte dels robots sobre el mercat de treball. La generalització de robots provocarà un augment de l’atur per l’eliminació de nombrosos llocs de treball que quedaran obsolets? I si això és així, baixaran els ingressos impositius?

Sobre aquest tema, Uwe Thuemmel, investigador de la Universitat de Zuric, assenyala que la caiguda de les xifres d’ocupació total depèn de si l’automatització va acompanyada d’un augment de l’ocupació en altres treballs i sectors (com ha succeït a Alemanya) o de si no ha estat així (com ha passat als Estats Units). Per tant, els estudis empírics realitzats fins al moment indiquen que la repercussió dels robots industrials sobre el mercat de treball és variable i depèn de cada país.

Així mateix, si la producció total augmenta, l’import pagat als treballadors també creixerà, especialment als treballadors qualificats. Per aquesta raó Daubanes i Yanni, investigadors de la Universitat de Ginebra i de l’HEC Montreal, respectivament, assenyalen en la seva contribució que els ingressos impositius no només no baixaran, sinó que fins i tot pujaran, sempre que la imposició sobre els salaris no sigui regressiva.

No obstant això, totes les contribucions de l’IEB Report coincideixen a assenyalar que la robotització provocarà un augment de les desigualtats salarials entre treballadors qualificats i no qualificats, per la qual cosa la imposició dels robots pot ser un instrument a considerar si no es pot aconseguir reduir la desigualtat per altres vies.

  

Quin tipus d’impostos es poden establir?

Xavier Oberson, professor de la Universitat de Zuric, defensa que la imposició sobre els robots no és cap ximpleria, si bé és important consensuar una proposta, la qual cosa sens dubte requerirà el seu temps. Primer, és necessari establir una definició clara i viable del terme robot, que en la seva opinió inclogués tot tipus de màquines amb intel·ligència artificial, centrant-se en l’autonomia dels robots. I, segon, haurien d’examinar-se les diferents opcions de tributació per als robots, entre les quals cal destacar el gravamen d’un salari hipotètic imputat, un impost a l’automatització basat en la proporció d’ingressos respecte al nombre d’empleats, o un impost sobre el valor del robot.

Oberson fins i tot planteja la possibilitat que els propis robots tinguin personalitat jurídica, com va succeir en el seu moment amb les societats, i, per tant, des d’un punt de vista jurídic tinguin capacitat fiscal.

En la seva editorial, l’investigador de l’IEB, José Mª Durán-Cabré destaca les que considera tres qüestions fonamentals sobre el tema: primer, per què es vol gravar als robots; segon, quines serien les conseqüències de la imposició; i, en tercer lloc, com es podrien gravar. Durán-Cabré destaca que les tres contribucions coincideixen a assenyalar una major desigualtat com una conseqüència inevitable de la creixent robotització, tema sens dubte ja candent en el debat actual sobre la fiscalitat. Així mateix, i com succeeix en un nombre creixent de qüestions relacionades amb la fiscalitat, les conseqüències de la imposició sobre robots superen les fronteres dels països i s’hauria de plantejar des d’organismes internacionals. Actuar de forma unilateral podria ser contraproduent.

Durán-Cabré assenyala que no existeix encara un consens acadèmic sobre si la imposició sobre els robots és el millor instrument a l’abast del sector públic, per la qual cosa encara és necessari que els humans experts estudiïn el tema; queda, per tant, temps abans que un robot pugui, després de presentar-se, contestar a la pregunta: «Haig de pagar impostos?».