ca

IEB

Universitat de Barcelona logotipo
Notícies

L’IEB Report 3 analitza línies emergents de reformes pressupostàries per a després de la Gran Crisi

DESCARREGA L’IEB REPORT 3/2018

La situació actual del conjunt de les economies desenvolupades es caracteritza pels seus alts nivells d’endeutament, superiors al 100% del seu PIB en el seu conjunt amb una previsió de lenta reducció a mig termini. Sobre aquesta evidència parteix l’IEB Report 3 d’aquest any 2018, en el que els investigadors analitzen línies emergents de reforma pressupostària per a després de la Gran Crisi, amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat de les finances públiques i recuperar la confiança dels ciutadans en els seus governs.

L’investigador de l’IEB i professor de la Universitat de Barcelona, Daniel Montolio, i el professor de la Universitat de Barcelona, Jordi Baños, expliquen al seu article editorial com la revisió d’aquesta situació, que posa en risc la sostenibilitat de les finances públiques, depèn de “sòlids models institucionals i de gestió pressupostària que permetin la solvència de les finances i una presa de decisions racional, amb priorització i maximització de l’impacte social dels recursos”. Les contribucions d’aquesta nova edició de l’IEB Report exposen, precisament, models que a través de la tecnologia, de la participació ciutadana, de la introducció de la lògica pressupostària en els programes econòmics dels partits polítics o del control exhaustiu de la despesa s’han mostrat com eines que permeten afrontar els reptes dels pressupostos públics en l’actual escenari post-crisis. La transparència i responsabilitat respecte a l’impacte pressupostari dels programes poden ser instruments efectius per a una millor administració i resultats dels recursos públics.

Integració tecnològica en la gestió financera
Els investigadors de l’Overseas Development Institute (ODI), Marco Cangiano, i Mark Miller, analitzen en la seva contribució el paper de la tecnologia en els nous sistemes de gestió de les finances públiques. Els experts consideren que, tot i que “la revolució digital està en marxa”, encara no s’ha donat una integració completa de la tecnologia en la gestió financera pública.

Cangiano i Miller adverteixen sobre l’equivocació dels governs que busquen en els sistemes d’informació i comunicació “una solució miraculosa als seus problemes pressupostaris”, i consideren que l’aplicació tecnològica a la gestió de les finances públiques ha d’anar lligada a “una visió unitària de les prioritats i els objectius a aconseguir”. L’article destaca iniciatives públiques com les dels governs de Mèxic, Estònia i la Índia, que han digitalitzat els sistemes de pagament, millorant l’eficiència de l’administració, fomentant la inclusió financera i facilitant el control i l’auditoria en les subvencions.

Si bé la tecnologia ha facilitat millores en els sistemes administratius, encara no és un element rellevant en la gestió dels riscos fiscals que, segons els analistes, “són els factors que creen desajustaments entre la previsió del govern i la realitat de les finances públiques”. Cangiano i Miller entenen que “la manca de transparència fiscal” és encara avui un factor de risc crític per a les finances públiques. En altres paraules, la qualitat de les dades “és l’essència d’un sistema de gestió de les finances públiques modernes”. En lloca d’això, el que avui trobem són “sistemes de gestió disfuncionals”.

Pressupostos participatius
L’investigador del CSIC, Ernesto Ganuza, per part seva, dedica el seu article a l’anàlisi dels pressupostos participatius com a eina que millora la participació ciutadana, la transparència, la presa de decisions pressupostàries i la rendició de comptes per part del sector públic. A Espanya, aquests processos solen ser d’àmbit local i permeten a la ciutadana decidir sobre l’1% i el 2% del pressupost públic, generalment en inversions d’infraestructures.

Per Ganuza, aquests pressupostos participatius, més enllà de repercutir en una major confiança política, són una “garantia de transparència i publicitat en la gestió pública”, en contrast amb “les despeses poc justificades que durant molt anys han fet els municipis”.

L’investigador també considera essencial el paper de la tecnologia per a fomentar la participació. La incorporació d’eines digitals en municipis com Madrid o Sant Cugat del Vallès ha obert les votacions d’aquests pressupostos a tota la ciutadania.

Els programes electorals, claus en la coherència pressupostària
El professor de la Universidad de Vigo i investigador associat de l’IEB, Santiago Lago-Peñas, emfatitza el fet que els programes electorals poden ser considerats com a documents que serveixen com a “etapa prèvia del cicle pressupostari”, ja que avancen importants mesures que poden afectar al benestar social i la situació de les finances públiques, però ometent la informació sobre el seu cost i potencial impacte social es dificulta l’exercici del vot per part de la ciutadania.

Lago-Peñas recorda que a Espanya, segons una encuesta de la Fundación Transforma España, “el 90% de la població considera important que els partits incorporin en els seus programes el cost de les seves promeses electorals i la forma de finançar-les” i per això defensa que “ofereixin memòries econòmiques clares i rigoroses de les seves promeses” per a garantir la congruència de les seves propostes, a més de la introducció d’una institució externa “que sotmeti a escrutini aquesta memòria”.

Aquesta web utilitza cookies per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continua navegant, vostè accepta el seu ús de conformitat amb la nostra política de cookies. Veure més informació