Al 22,1 % de les llars espanyoles en situació de pobresa energètica, hi viuen persones a l’atur, enfront del 7,1 % de les llars que no es troben en aquestes circumstàncies. Aquesta és una de les conclusions principals de l’estudi La pobreza energética en España: Aproximación desde una perspectiva de ingresos, elaborat per la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) entre els anys 2011 i 2017. L’estudi, publicat per la Fundació Naturgy, es va presentar al seminari “Polítiques i mesures contra la pobresa energètica”, que va tenir lloc a Madrid el proppassat 4 de novembre.

La recerca aborda la pobresa energètica des del vessant dels ingressos de les llars, basant-se en l’anàlisi econòmica de la relació entre la pobresa energètica, el consum energètic i els elements vinculats a les rendes familiars. Sobre aquest tema, conclou que es tracta d’un problema complex que s’ha de resoldre des de diferents perspectives.

L’estudi sosté que la pobresa energètica és una dimensió més de la pobresa, amb un punt de partida comú: la insuficiència dels ingressos familiars per atendre les despeses, que en el cas de l’energia serien els necessaris per mantenir una temperatura adequada a la llar i tenir-hi unes condicions de vida dignes.

A partir de la recerca de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica, es pot configurar un perfil de les llars espanyoles en situació de pobresa energètica: estan situades en àrees rurals o amb menys densitat de població; són en règim de lloguer, en edificis de 25 anys o més i en zones amb unes condicions meteorològiques extremes de calor o fred, i es tracta de llars unipersonals o monoparentals, sostingudes en bona part per les dones.

Així mateix, la condició d’aturat del sustentador principal és el factor més determinant de la pobresa energètica. A més, a les llars en situació de pobresa energètica, el percentatge de famílies que han finalitzat els estudis superiors usualment és baix.

Aquesta recerca ha estat dirigida per María Teresa Costa-Campi, catedràtica de la Universitat de Barcelona, i elaborada per Elisa Trujillo-Baute i Elisenda Jové-Llopis, integrants de l’equip de l’IEB.